Cutícula

La cutícula vegetal és una membrana que cobreix diverses parts de les plantes superiors. Es tracta d'una membrana lipofílica de composició diversa que aïlla les plantes i els seus fruits del medi extern. La cutícula cobreix la paret cel·lular més externa de les cèl·lules epidèrmiques. La composició química d'aquestes membranes és variada, però dos són els components més importants: la cutina i les cera. La cutina és un biopolièster insoluble d'elevat grau d'entrecreuament entre els àcids grassos que el componen. Les ceres poden aparèixer dins d'aquest polímer o en l'exterior. Per la seva composició química i la possibilitat de formar una pel·licula capaç de fer una interfase entre la cel·lula vegetal i el medi, les ceres destaquen com la principal barrera protectora enfront de pèrdues d'aigua per transpiració excessiva, acció de patògens, radiació solar i contra els contaminant. Categoria: Botànica

Polímer

Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.

Imatge:Poliestirè.png
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè

----

Classificació

Els polímers es poden classificar segons el procés d'obtenció:
- Polímers naturals. Existeixen a la natura molts polímers i les biomolècules que formen els éssers vius són macromolècules de polímers. Per exemple, les proteïnes, la cel·lulosa, el cautxú natural, etc.
- Polímers semisintètics. S'obtenen per transformació de polímers naturals. Per exemple, la nitrocel·lulosa, el cautxú vulcanitzat, etc.
- Polímers sintètics. Molts polímers s'obtenen industrialment a partir dels monòmers. Per exemple, el nailon, el poliestirè, el policlorur de vinil (PVC), el polietilè, etc. Segons la seva estructura o propietats es poden dividir de la següent forma:
- Plàstics. Normalment s'inclouen dintre del terme genèric de "plàstics" els termoplàstics, que són polímers que no presenten entrecreuaments, lineals o ramificats, i els termostables, polímers que presenten un alt grau de entrecreuament.
- Elastòmers. Són polímers amb un baix grau d'entrecreuament.
- Fibres, recobriments, adhesius

Polimerització i estructura

La reacció per la qual se sintetitza un polímer a partir dels seus monòmers s'anomena polimerització. Segons el mecanisme pel qual es produeix la reacció de polimerització per donar lloc al polímer, aquest es classifica com a polimerització per passes o como polimerització en cadena. En qualsevol cas, les molècules obtingudes en la síntesi artificial de polímers són de diferent mida entre sí, i per tant de diferent pes molecular.

imatge:Polimerització_de_l'estirè.png
Polimerització de l'estirè per donar poliestirè
n indica el grau de polimerització

imatge:Ramificació dels polímers.png
L'estructura pot ser lineal o ramificada (a part de poder presentar entrecreuaments). També poden adoptar altres estructures, per exemple radials.

Per un altra part, els polímers poden ser lineals, formats per una única cadena de monòmers, o bé aquesta cadena pot presentar ramificacions de més o menys mida. També es poden formar entrecreuaments provocats per l'enllaç entre àtoms de diferents cadenes. La naturalesa química dels monòmers, el seu pes molecular i altres propietats físiques, així com l'estructura que presenten determinen diferents característiques per a cada polímer. Per exemple, si un polímer presenta un alt grau d'entrecreuaments, el material serà molt més difícil de fondre que si no en presentés cap. En el cas de què el polímer provingui d'un únic tipus de monòmer s'anomena homopolímer i si prové de diversos monòmers s'anomena copolímer. Per exemple, el poliestirè és un homopolímer ja que prové de un únic tipus de monòmer, l'estirè, mentre que si es parteix d'estirè i acrilonitril es pot obtenir un copolímer d'aquests dos monòmers. En un copolímer els monòmers se situen en diferents posicions. Poden estar alternant-se, amb una disposició aleatòria, havent-hi parts de la cadena ocupades per monòmers d'un únic tipus, etc.

imatge:Tipus_de_polímers.png
a) Homopolímer b) Copolímer alternant
c) Copolímer en bloc d) Copolímer aleatori
e) Copolímer d'injert

Finalment, els extrems dels polímers són diferents als de la resta de la cadena polimèrica, tanmateix és molt més important la resta de la cadena que aquests extrems degut a què la cadena és d'una gran extensió comparada amb els extrems.

Història

Els polímers naturals, per exemple la llana, la seda, la cel·lulosa, etc., s'han fet servir profusament i han tingut molta importància al llarg de la història. Tanmateix, fins a finals del segle XIX no varen aparèixer els primers polímers sintètics, com per exemple el cel·luloide. Els primers polímers que es varen sintetitzar s'obtingueren a través de transformacions de polímers naturals. El 1839 Charles Goodyear realitzà el vulcanitzat del cautxú. El nitrat de cel·lulosa es va sintetitzar accidentalment el 1846 pel químic Christian Friedrich Schönbein i el 1868, John W. Hyatt va sintetitzar el cel·luloide a partir de nitrat de cel·lulosa. El primer polímer totalment sintètic es va obtenir el 1909, quan el químic belga Leo Hendrik Baekeland va fabricar la baquelita a partir de formaldehid i fenol. El 1922, el químic alemany Hermann Staudinger va començar a estudiar els polímers i el 1926 va exposar la seva hipòtesi de que es tracta de llargues cadenes d'unitats petites unides per enllaços covalents. El 1953 va rebre el Premi Nobel de Química per la seva feina. categoria:Polímers ja:重合体 ko:중합체 ms:Polimer th:โพลีเมอร์

Categoria:Botànica

Categoria:Biologia ja:Category:植物学 ko:분류:식물학 th:Category:พฤกษศาสตร์ zh-min-nan:Category:Si̍t-bu̍t-ha̍k

Hans Georg Klamroth

Hans Georg Klamroth (
- 12. Oktober 1898 in Halberstadt; † Hinrichtung 26. August 1944 in Berlin) war unter anderem durch seinen entfernten Verwandten und Schwiegersohn Oberstleutnant Bernhard Klamroth seit dem 10. Juli 1944 Mitwisser des vom militärischen Widerstand geplanten Attentats auf Adolf Hitler. Nach dem fehlgeschlagenen Attentat vom 20. Juli 1944 wurde Hans-Georg Klamroth tags darauf verhaftet und nach einem Schauprozess am 15. August 1944 vom Volksgerichtshof zum Tode verurteilt, weil er sein Wissen für sich behalten und den geplanten Staatsstreich nicht angezeigt hatte. Der Unternehmer aus Halberstadt war ursprünglich ein Anhänger des Nationalsozialismus, Mitglied der NSDAP und der SS und diente im Rang eines Majors der Reserve als Abwehroffizier in der Wehrmacht. Seine Tochter, die Fernsehjournalistin Wibke Bruhns, veröffentlichte 2004 eine viel diskutierte Biographie über ihren Vater.

Literatur

- Wibke Bruhns: Meines Vaters Land. Geschichten einer deutschen Familie. München: ECON-Verlag, 2004, ISBN 3-430225-71-X

Weblinks

- [http://www.gedenkstaette-ploetzensee.de/zoom/12_3_dt.html Bilddatei des Urteils des Volksgerichtshofs auf dem Server der Gedenkstätte Plötzensee] Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg Klamroth, Hans Georg

Jamnik Jamniki Zoja samsung true tone statystyki jednor�ki bandyta reykjavik hotels

:: RELATED NEWS ::

El Norte (newspaper in Mexico)
El Norte, founded by Alejandro Junco de la Vega, is a major newspaper in the state of Nuevo León, Mexico. During the seventies and eighties El Norte became important due to its great efforts to denounce government corruption, and due to its principles of independence in journalism battling the government monopoly over printing paper. Today, the newspaper has evolved into the
Read More...

Slow neutrons
A thermal neutron is a free neutron with a kinetic energy level of ca. 0.025 eV (approx. 4.0e-21 J; 2.4 MJ/kg, hence a speed of 2.2 km/s). They are named 'thermal' as this level of kinetic energy is similar to the average kinetic energy of the molecules in a room-temperature gas (see